diumenge, 29 de desembre del 2013

Puigsacalm

Doncs sí, avui ens hem arribat al Puigsacalm.

El Puigsacalm és un cim de 1515 metres d'altitud sobre el nivell del mar, situat a cavall de les comarques d'Osona i la Garrotxa, de les províncies de Barcelona i Girona, respectivament.
Té l'honor de ser el punt més alt de la Serralada Transversal, unitat de relleu que engloba també d'altres serres de la zona, com la de Bellmunt, Santa Magdalena i Cabrera. 
La Serralada Transversal apareix en posició perpendicular al Pirineu. Tenint en compte que el Pirineu té una orientació de ponent a llevant, podem determinar fàcilment l'orientació de la serra a la que hem decidit anar avui. Parlem per tant, d'una unitat de relleu posicionada de nord a sud, i fent de barrera natural entre dues grans planes: la Plana de Vic (a l'oest) i la Vall d'en Bas (a l'est).

LA RUTA D'AVUI:

Sortim de la Collada de Bracons (1132 m), punt limítrofe entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Ens dirigim a pujar el primer cim, el qual ens vé de passada per després arribar al Puigsacalm. El Puig Tossell (1461 m) ens espera.



Un cop dalt, les vistes són espectaculars i mentre reposem, ens sorprèn un dels fenòmens meteorològics més difícils de veure en directe: l'Espectre de Brocken (Brockengespenst).
L'Espectre de Brocken és el nom que rep l'ombra aparentment gran i magnificada d'un observador, projectada sobre les superfícies superiors dels núvols de l'altra banda del sol. L'efecte òptic produït en aquest espectre fa que l'observador només vegi la seva ombra i no la dels seus companys. L'espectre apareix quan el sol està situat darrere l'observador que està mirant cap avall des d'una cresta o cim en direcció a la boira o boirina. La llum, projecta l'ombra de l'observador cap endavant a través de la boira, molts cops en una estranya forma triangular a causa de la perspectiva. El cap de la figura està molts cops envoltada d'anells lluents semblants als de les aurèoles d'una glòria, anells de llum acolorida que apareixen directament davant del sol quan la llum solar es reflecteix a través d'un núvol de gotes d'aigua de mida uniforme. L'efecte és causat per la difracció de la llum.




Després d'aquesta agradable sorpresa al cim més alt d'Osona, ens dirigim cap al cim veí del Puigsacalm (1515 m).

Al cap d'una mitja hora llarga arribem al cim. El sol i les boires es juguen el protagonisme mentre nosaltres, tot reposant, esmorzem.




El Puig dels Llops (1486 m) és a tocar. Des del Puigsacalm, apreciem perfectament el cim del Puig dels Llops, tercer i últim cim d'avui.
Des de dalt, la vista és semblant a la que teníem des del Puigsacalm. Els diferents pobles que conformen el municipi de la Vall d'en Bas, s'escampen per la plana garrotxina amb el teló de fons de la ciutat d'Olot.



Ja de tornada, passem per una font emblemàtica de la zona: Font Tornadissa. Un lloc ideal per refrescar-s'hi en dies de calor, i mig amagat entre les fagedes que tant caracteritzen la zona. 

El camí de tornada cap a la Collada de Bracons no té pèrdua, doncs està molt ben senyalitzat. 
Al cap d'uns tres quarts d'hora tornem a ser al punt d'inici del nostre recorregut. La Collada de Bracons ens dóna de nou la benvinguda després d'un matí d'esport i natura, realment preciós.